Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris més neuròtics que jo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris més neuròtics que jo. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de juny del 2009

la mare que els va parir

Com un sindicat ultradretà es pot anomenar “Manos Limpias”, presidit per un tal Miguel Bernard, exresponsable de “fuerza Nueva”, i posar una querella al jutge (sigui quin sigui, ara és el que hi ha, el Garzón) per assumptes sobre la memòria històrica?
Concretament per “iniciar un procedimiento para la investigación y exhumación de las fosas del franquismo”
Les paraules ja no diuen res, han perdut tot el significat...
Mans netes? Aquests cabrons s'anomenen mans netes?

diumenge, 29 de març del 2009

Gràcies, Qaesar

Seguint amb el títol, "al César lo que és del César y a Dios lo que es de Dios", em deien a mi de petita. Com es pot dictar sentència per a tantes dones i homes des d'un tro reial? No hem de creure allò "del meu regne no és d'aquest món" com una bona declaració d'intencions, per tant, no t'hi posis, que la salut sí que és cosa d'aquest món, i hi ha coses amb les quals no es pot jugar?
Siguin quines siguin les causes, moltes dones s'han encomanat sense ni pensar que l'home podia ser portador, molts homes no saben que són portadors, el sexe i les relacions són aspectes amb qui ningú s'hi hauria de poder posar, en tot cas opinar, aconsellar, però mai dictar sentències. I ja no parlem de violacions, abusos, mil camins que poden portar a una malaltia que és una sagnia de vides, i molt més al continent africà. I amb tot cinisme va allà a proclamar aquestes bajanades? Au, va, que venguin tots els seus béns terrenals i es dediquin a les bones obres de caritat. Que això si deu ser cristià, això sí deu seguir l'esperit i la paraula de l'evangeli. No puc amb el cinisme i el viure d'esquena a la realitat i a les misèries, hi ha llocs on les paraules no curen, senyor, hi ha llocs on si vols fer el bé, t'has d'enfangar i treure't la infalibilitat, que no la teniu, senyor.

dimecres, 18 de març del 2009

una gran mostra d'alguns elements que suposadament eduquen

En un comentari als articles que vaig penjar aquí, un anònim em suggeria anar a llegir un article al web del Sindicat de professors de Secundària. Jo el vaig llegir sencer, i, vaig oferir el següent comentari al forum:

"Aquesta pot ser una bona mostra del treball d'un sector de docents. Malhauradament, no es pot fer extensiva a la globalitat de professors, ni la generalització que explicita referent a l'alumnat es pot donar com a vàlida. Donar a conéixer l'opinió de la pròpia experiència, segur que extrapolable a molts docents i alumnes, no dignifica el que passa a molts centres dels país, ni justifica l'actuació de docents absolutament desmotivats i que van a treballar amb un tarannà semblants al dels alumnes dels qui parleu. Celebraria que la vostra explicació fos vàlida per a tothom, però és indemostrable universalment. Sóc del gremi i podria parlar amb exemples. Salutacions.
Primera resposta:
Ni ets del gremi, ni ets de res. No has donat una classe en ta vida, fantasma. "roser" ni pensar-ho, com a molt femer.
Jo responc el següent, un xic ofesa, no?
"Sou molt educadets, ja veig el que encomaneu als alumnes. Doncs sí senyors, sóc docent des de fa exactament 34 anys, sóc cap d'estudis, i a més segueixo estudiant, acabo psicopedagogia. Ara ja veig quin personal hi ha aquí dins. Gràcies per mostrar-me els motius de la vaga, això de "femer" deu ser el mateix que dius als alumnes. Per publicar al diari!"
Segona resposta:
¡Ja pots publicar el que et surti de la teva podrida i pudenta xona!
Jo he deixat escrit això, clar, més "mosca"
"Vols dir que aquests brètols i ganduls, aquests alumnes de qui parles no són tots alumnes teus? Els has educat bé, bones paraules, repeteixo. I encara sota l'anonimat, bon educador, si senyor."
Ja m'espero demà a veure quina en surt de la seva boca.
Per cert, podeu llegir la carta i els comentaris aquí

la vida és un cercle, surt el sol i es pon, nits de lluna plena fins que l'alba ens treu del son... la vida és un cercle, i em vaig preguntant... els mesos com passen, els anys passen volant!