Passen els junys i arriben els juliols, patim els agosts i retrobem els setembres, i arriben mes a mes, inexorables, els pensaments de saber que la vida està feta de calendaris sense fi, i que els mestres tenim la seguretat certa (vaja redundància) d'apropar-nos al darrer cluc d'ulls.
I qui em digui que qui dies passa, anys empeny, rep un clatellot dels meus, que són sonats.
1 comentaris:
homes i dones del cap dret... acabo de rebre un clatellot! Després d'un dia sempre en ve un altre anterior al següent...
Publica un comentari a l'entrada