No hi ha cap altre explicació (o sí?). Perquè he de voler tenir un mapa al final de la pantalla del blog que em digui en vermell, sí, en vermell, que destaqui, quanta gent passa...??? Què em porta a aquest delit de necessitar viatgers que s'aturin a casa ?(de fet, a la segona residència, però a la primera també n'hi he col.locat un...) Bé, deu ser que necessito ser reconeguda, a cada cosa el seu nom, no aniré ara amb blederies de justificar res. Trista soledat debem portar una bona colla al cor, i ens serveixen mecanismes en safata que ens diguin que som algú. Què voleu que us digui, una mentida? No, això em va moure a obrir un blog, no? Poder dir la meva, ser algú amb veu fora dels cinquanta quilòmetres que conformen la meva vida. Finalment, caic al mateix parany dels grans, però amb mida petita.
encara presos (especialment per tu @dolorsbassac)
-
RECORD
Uns ulls i un tel boiròs que mai s’escola
la llàgrima que ix pendent només d’un mot
o una mirada.
Forçada solitud, camins segats de joies,
clots en...
Fa 7 anys


