S'havia gastat un colló i mig en tots els productes a la venda. Primer les cremes antiarrugues, després les miraculoses antiradicals, més tard va recórrer als combinats d'or i minerals afegits als millors oligoelements. Va fer-se un abonament a una clínica de bellesa i va començar amb el bòtox, tot i que sabia que li disminuiria l'expressió facial.
Quan s'enmirallava a l'aigua tèrbola, li semblava que no representava els gairebé cent anys que havia complert la passada primavera.
LLàstima (o sort, vés a saber) que no disposava de cap mirall per veure's el darrera. Perquè el que no acabava d'entendre, (ella es veia afavorida), és que tot i les grans despeses, quan passava remenant els malucs, cap cap és tombava. I, de fet, feia temps que ningú la festejava.
