dimarts, 29 de desembre del 2009

ha fet un any, i pocs recorden...Palestina


Palestina

jugant amb pedres pel carrer
anònim sense rialla, orfe de sort,
aprèn que l’odi és l’únic camí possible
vivint sense esperança,
perduts els jocs de nen,
aprèn la malfiança i s’alleta de sang
tant li fa la seva vida,
serà un heroi embolicat de blanc,
haurà fet seu el preu de resistir
i plantar cara a l’enemic
encara que la mort
se l’endugui massa d’hora...

jugar a fet i amagar amb tancs i bombes
és el primer joc que comparteixen
dins el mur de la vergonya

(escrit ara fa un any)

1 comentaris:

joanfer ha dit...

És molt trist que la comunitat internacional segueixi mirant cap a un altre costat amb l'ocupació i el genocidi a Palestina. Massa interessos volen amagar...

la vida és un cercle, surt el sol i es pon, nits de lluna plena fins que l'alba ens treu del son... la vida és un cercle, i em vaig preguntant... els mesos com passen, els anys passen volant!