dimarts, 16 de febrer de 2010

com puc ser tan idiota? (neurodependent)

ara fumo...

matant formigues que es passegen per la taula de l'ordinador, matant formigues que es passegen pel damunt de la paperera, corregint la tesi doctoral de ma germana que va de l'hàbit tabàquic (cessament, ictus cerebral i... tètric, tètric...)

i la molt burra de mi, vaig encenet cigarretes, si és que... d'on no n'hi ha no en pot rajar...

fumo per treballar, pel cafè, per matar el temps, per pura i dura addicció...i llegeixo no sé què dels circuits de la noradrenalina, i els dopaminèrgics... i en fi, les compensacions absurdes que el cervell es munta...

acabo de descobrir que sóc en ple estat contemplatiu... (aquell en que un pensa deixar de fumar, però no pas el proper mes)

i que sóc neurodependent... casumlaputa...

però a més sóc neuroindependentista, no lliga, oi?

5 comentaris:

sargantana ha dit...

ummmm..nuse..nuse.
potser les dues coses a l'hora es perillos
jajajjaja!
un peto, cuca

Ramon.Eastriver ha dit...

jajaja, jo no sé si sóc neuroindependentista... de moment independentista... Una abraçada i deixa el tabac, tindràs el puto mono tota la vida, com jo mateix, però estaràs saníssima.

Per cert, com continua la cançó del patim patam patum? Potser ho dius en un racó del teu bloc. Si és així ja em perdonaràs però és que encara no he tingut temps d'apamar-lo bé. Petons.

zel ha dit...

Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet....

Jordi Tudó ha dit...

Ei, això de ser independentista no és cap vici ni malaltia.
Això del fumar, més val que ho deixis, si vols seguir sent independentista, és clar.

Salut i sort
"Al vent"
www.miradesalvent.blogspot.com

Estonetes ha dit...

bé, els hi ha de pitjors, el neurofederalistes, i flipa ja amb els neuroreginalistes :)

la vida és un cercle, surt el sol i es pon, nits de lluna plena fins que l'alba ens treu del son... la vida és un cercle, i em vaig preguntant... els mesos com passen, els anys passen volant!