dimarts, 17 de febrer de 2009

preciosa



S'havia gastat un colló i mig en tots els productes a la venda. Primer les cremes antiarrugues, després les miraculoses antiradicals, més tard va recórrer als combinats d'or i minerals afegits als millors oligoelements. Va fer-se un abonament a una clínica de bellesa i va començar amb el bòtox, tot i que sabia que li disminuiria l'expressió facial.
Quan s'enmirallava a l'aigua tèrbola, li semblava que no representava els gairebé cent anys que havia complert la passada primavera.
LLàstima (o sort, vés a saber) que no disposava de cap mirall per veure's el darrera. Perquè el que no acabava d'entendre, (ella es veia afavorida), és que tot i les grans despeses, quan passava remenant els malucs, cap cap és tombava. I, de fet, feia temps que ningú la festejava.

7 comentaris:

mossèn ha dit...

parlem de culs ??? ... salut

kweilan ha dit...

M'he fet un tip de riure. És inevitable!

Eli ha dit...

Nena, no sabia que tenies nou blog...
Em pensava que això del paint ho deies només pels dibuixos de la Carme...
Doncs, au, et "linko" i vindrè més sovint!!!
Renoi, quanta arruga!!!

Anna i Lluís ha dit...

hehehe, m0ha agradat moltissim!! molt bo el relat!!

jaka ha dit...

Que bonic, una idea genial !!!

Una abraçada,

Té la mà Maria - Reus ha dit...

quedes linkat al meu blog
una abraçada

Té la mà Maria - Reus ha dit...

si, si ja sé que ets la zel, germaneta meva petonets

la vida és un cercle, surt el sol i es pon, nits de lluna plena fins que l'alba ens treu del son... la vida és un cercle, i em vaig preguntant... els mesos com passen, els anys passen volant!