dimecres, 25 de febrer de 2009

móns paral.lels

Ningú travessa pausadament el carrer que el porta a la banda rica, benestant de la gran ciutat promesa al poble hereu (hebreu).
Ningú sap, clarament i escrit ja a la seva càrrega genètica, que aquell no és el seu lloc. Però avui Ningú s’ha disfressat d’hereu (hebreu). Ningú vol saber(sentir) com és aquella altra manera de viure aliena a la seva naturalesa prohibida (a la seva ciutat prohibida). Ningú s’ha tret la pols i les restes de la seva galabiyya esparracada, i s’ha posat un uniforme robat (trobat).
Ningú busca algun Algú a qui adreçar-se amb la por al cos, però amb la llengua solta. Sorprès pel fet que cap altre Ningú el reconegui sota la roba, segueix caminant. Fins que el criden no pas pel seu nom, el criden soldat i el comminen, en el sagrat nom de déu, a pujar al furgó i tornar a la sagrada feina.
Ningú (ningú) no diu res. Escolten música (imagina) i tanquen els ulls. El viatge a la terra promesa ha durat just una hora. S’aturen a la frontera invisible i baixen del furgó. Ningú, quan ningú no el veu, es treu l’uniforme, i s’arrossega entre els matolls, les desferres i les pedres amuntegades cap al seu lloc de sempre. No té temps de buscar la seva galabiyya, un esclat blanc el deixa sense ulls primer, i més tard sense cap cos on posar-se la roba. Ha perdut la identitat dues vegades.

6 comentaris:

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, maco aquest blog també. Tenim més dosi de Zel en aquest blog, guay.

Petonets prolífica

Trini ha dit...

Quina concentració de veritat! Si algú o ningú la poguessin veure (viure)
Excel·lent sala, Roser!
Me l'apunto!

Cesc ha dit...

Ui això és teu??? m'ho he d'apuntar, m'encanta!

Tere ha dit...

Produce una soledad y tristeza enorme.
Abrazos

Avi Gres ha dit...

Quedo esglaiat de la tristor que em provoca aquest escrit. Corprès, procuraré no somniar aquesta nit...
Bona tarda RoZel.

- assumpta - ha dit...

Maco, i tristament real.
Saps, m'agrada molt aquest nou espai. És diferent i alhora és molt Zel!
Endavant !

la vida és un cercle, surt el sol i es pon, nits de lluna plena fins que l'alba ens treu del son... la vida és un cercle, i em vaig preguntant... els mesos com passen, els anys passen volant!