dimecres, 18 de març del 2009

una gran mostra d'alguns elements que suposadament eduquen

En un comentari als articles que vaig penjar aquí, un anònim em suggeria anar a llegir un article al web del Sindicat de professors de Secundària. Jo el vaig llegir sencer, i, vaig oferir el següent comentari al forum:

"Aquesta pot ser una bona mostra del treball d'un sector de docents. Malhauradament, no es pot fer extensiva a la globalitat de professors, ni la generalització que explicita referent a l'alumnat es pot donar com a vàlida. Donar a conéixer l'opinió de la pròpia experiència, segur que extrapolable a molts docents i alumnes, no dignifica el que passa a molts centres dels país, ni justifica l'actuació de docents absolutament desmotivats i que van a treballar amb un tarannà semblants al dels alumnes dels qui parleu. Celebraria que la vostra explicació fos vàlida per a tothom, però és indemostrable universalment. Sóc del gremi i podria parlar amb exemples. Salutacions.
Primera resposta:
Ni ets del gremi, ni ets de res. No has donat una classe en ta vida, fantasma. "roser" ni pensar-ho, com a molt femer.
Jo responc el següent, un xic ofesa, no?
"Sou molt educadets, ja veig el que encomaneu als alumnes. Doncs sí senyors, sóc docent des de fa exactament 34 anys, sóc cap d'estudis, i a més segueixo estudiant, acabo psicopedagogia. Ara ja veig quin personal hi ha aquí dins. Gràcies per mostrar-me els motius de la vaga, això de "femer" deu ser el mateix que dius als alumnes. Per publicar al diari!"
Segona resposta:
¡Ja pots publicar el que et surti de la teva podrida i pudenta xona!
Jo he deixat escrit això, clar, més "mosca"
"Vols dir que aquests brètols i ganduls, aquests alumnes de qui parles no són tots alumnes teus? Els has educat bé, bones paraules, repeteixo. I encara sota l'anonimat, bon educador, si senyor."
Ja m'espero demà a veure quina en surt de la seva boca.
Per cert, podeu llegir la carta i els comentaris aquí

7 comentaris:

Anna ha dit...

carai, no vegis no? si que van forts!

MARTELL DE REUS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Agnès Setrill. ha dit...

He conegut mestres molt bons, i amb molta entrega, dedicació i bona voluntat per ensenyar.
Però n'he conegut,que m'han provocat una tristeza extrema, de pensar en les mans que posem els nostres nens i nenes durant tantes hores cada dia.
Les respostes que vas donar son molt dignes, i carregades de sentit comú.
Gràcies per la part que em pertoca!

Et recomano si vols,l'explicació d'un bon mestre,(intueixo amb facilitat) http://barrancargentada.blogspot.com/

Anònim ha dit...

roser...

vinc de l'enllaç i he estat intentant dixar-hi un comentari, però no sé què passa que no l'agafa.

te'l dixo aquí, d'acord?

t'he llegit després de trobar un enllaç al blog del gatot.

no puc dir-te què penso de tot això de la vaga, ni de la llei, perquè no hi he pensat prou, i això que sóc mare i porto els fills a col·legi...

admiro com algunes persones continueu tenint "vocació" i al mateix temps sobreviviu en determinats ambients...

espero que, vagi com vagi la societat, lo sistema educatiu, tot, pugues continuar disfrutant amb los alumnes, patim, patam, patum... i amb la feina que fas. i si en alguns moments te sents feta pols... és molt comprensible, i espero que pugues descansar prou i anar amb compte de no cremar-te completament.

una abraçada, roser

lo comentari que no he pogut dixar (molta paraula i poc contingut, però és l'únic que tinc):

sóc una mare que avui he portat a mons fills a col·legi, sabent que hi havia vaga però sense tenir prou coneixement, ni haver-me preocupat prou per tenir-lo, respecte la raonabilitat de la vaga i la diversitat de criteris que porten alguns mestres a compartir-la i altres a no fer-ho.

la mestra que ha recollit la meva filla m'ha dit "sóc un servei mínim". m'agradaria que no pensés això la resta de l'any.

continuo no tenint prou criteri per a dir-vos si estic d'acord o no amb les "reivindicacions" d'esta vaga, si comprenc o no la llei tal com se planteja, etcètera.

només dir-vos que m'ha sorprès molt l'acarnissament amb què s'arriba a parlar de l'educació, de l'ensenyament... i que m'agradaria que, sigue quin sigue el "sistema educatiu" en el qual mos trobem, mestres, alumnes, mares i pares, i societat en general, procuréssem treballar procurant fer-ho a gust, de forma responsable, buscant solucions als problemes, i no engegar-ho tot a la merda ni matar-mos uns als altres. si no procurem fer-ho així, hi ha moltes probabilitats de contagiar este malestar tan desalentador a les aules i fora de les aules.

m'ha semblat molt irrespectuós i molt desagradable trobar alguns comentaris que se li han fet a la roser...

però no m'han sorprès, perquè, desgraciadament, hi ha molta mala llet escampada.

també jo hauria de ser més responsable... conèixer millor què passa amb l'educació dels meus fills... intentar fer-hi alguna cosa... i sé que no és senzill.

espero que, en qualsevol cas, si sou mestres o alumnes, trobésseu maneres per a disfrutar una mica amb el què feu.

mafalda ha dit...

Roser, fa anys i panys -des que existeixen els fòrums lliures a Internet- que els Trolls (http://es.wikipedia.org/wiki/Troll_(Internet)) fan de les seves.

I no només a fòrums d'educació, també als de cuina, bricolatge o del tema que vulguis, que ells no tenen miraments.

És precisament per això que molts fòrums han acabat exigint que et registris per opinar, per evitar els trolls.

No t'equivoquis, no són mestres.

Natxo Rovira ha dit...

jo no puc opinar massa sobre el tema a debat.
Però el que em fot bastant és aquesta grolleria, desagradable, agressiva, violenta que s'empara en l'anominat. A part de maleducats, covards.

molt bé pel to de les teves respostes.

Júlia ha dit...

Ep, només et volia dir que aquesta júlia que surt pels comentaris que expliques no sóc jo.

Les teves respostes eren molt assenyades però avui dia el seny no sembla pas de curs legal.

Jo he estat més de trenta-sis anys a l'ensenyament, de mestra de primària, abans egb, ara m'he jubilat, però, en general, no estic d'acord amb vagues que perjudiquin a tercers i, com en el cas de les escoles de barri, als més desafavorits.

Però sembla que no es pot parlar de tot plegat amb tranquil·litat.

la vida és un cercle, surt el sol i es pon, nits de lluna plena fins que l'alba ens treu del son... la vida és un cercle, i em vaig preguntant... els mesos com passen, els anys passen volant!