Gràcies, Qaesar

Seguint amb el títol, "al César lo que és del César y a Dios lo que es de Dios", em deien a mi de petita. Com es pot dictar sentència per a tantes dones i homes des d'un tro reial? No hem de creure allò "del meu regne no és d'aquest món" com una bona declaració d'intencions, per tant, no t'hi posis, que la salut sí que és cosa d'aquest món, i hi ha coses amb les quals no es pot jugar?

Siguin quines siguin les causes, moltes dones s'han encomanat sense ni pensar que l'home podia ser portador, molts homes no saben que són portadors, el sexe i les relacions són aspectes amb qui ningú s'hi hauria de poder posar, en tot cas opinar, aconsellar, però mai dictar sentències. I ja no parlem de violacions, abusos, mil camins que poden portar a una malaltia que és una sagnia de vides, i molt més al continent africà. I amb tot cinisme va allà a proclamar aquestes bajanades? Au, va, que venguin tots els seus béns terrenals i es dediquin a les bones obres de caritat. Que això si deu ser cristià, això sí deu seguir l'esperit i la paraula de l'evangeli. No puc amb el cinisme i el viure d'esquena a la realitat i a les misèries, hi ha llocs on les paraules no curen, senyor, hi ha llocs on si vols fer el bé, t'has d'enfangar i treure't la infalibilitat, que no la teniu, senyor.