diumenge, 13 de desembre de 2009

in-de-pen-dèn-ci-a

Ella, la meva amiga de la vida, ella, que mai es fa gran, conserva la il.lusió...
Com tots els que avui hem anat a votar el referèndum popular per la independència.
Sí, ara sí, hem passat la primera onada...i vindrà la segona, i la tercera...
I el nostre país serà, un dia o un altre independent...

-Veus? Allà, a la vella Europa, hi ha un país petit, Catalunya, que vol el dret a decidir!
-No mientras yo esté al mando!
-No, potser no, però els franquistes no viureu per sempre... I els catalans som de mena tossuda!
-España una y no cincuenta y una!
-Va, home, no ve d'un pam, un més un menys, total, si us fem ràbia...

3 comentaris:

Carme ha dit...

Hem de conservar la il·lusió, hem de continuar essent tossuts. I de moment avui ja he anat a votar.
Ambient de festa i somriures a les cares. 25,48 % de participació a Sant Cugat... ara esperem els que encara han de venir.

Mosca Collonera ha dit...

Nosaltres tenim una idea: http://fotentpais.blogspot.com

boscolysilver.com ha dit...

olá patim,agradeço o comentário e visita ao blog.Felicidades.
Atenciosamente.
boscolysilver.
20/04.2010 as 20h50min.

la vida és un cercle, surt el sol i es pon, nits de lluna plena fins que l'alba ens treu del son... la vida és un cercle, i em vaig preguntant... els mesos com passen, els anys passen volant!