Ella, la meva amiga de la vida, ella, que mai es fa gran, conserva la il.lusió...
Com tots els que avui hem anat a votar el referèndum popular per la independència.
Sí, ara sí, hem passat la primera onada...i vindrà la segona, i la tercera...
I el nostre país serà, un dia o un altre independent...
-Veus? Allà, a la vella Europa, hi ha un país petit, Catalunya, que vol el dret a decidir!
-No mientras yo esté al mando!
-No, potser no, però els franquistes no viureu per sempre... I els catalans som de mena tossuda!
-España una y no cincuenta y una!
-Va, home, no ve d'un pam, un més un menys, total, si us fem ràbia...
on són els déus?
-
hi ha dies que el viure és com un got d'aigua
però no pas neta, no,
una aigua negra, llefiscosa,
com una metzina que el cos rebutja
però cal empassar f...
Fa 3 mesos
2 comentaris:
Hem de conservar la il·lusió, hem de continuar essent tossuts. I de moment avui ja he anat a votar.
Ambient de festa i somriures a les cares. 25,48 % de participació a Sant Cugat... ara esperem els que encara han de venir.
olá patim,agradeço o comentário e visita ao blog.Felicidades.
Atenciosamente.
boscolysilver.
20/04.2010 as 20h50min.
Publica un comentari a l'entrada