diumenge, 6 de març de 2011

carnaval carnaval...

carnaval, te quiero...


això deia una cançó...


ara el carnaval és tot l'any
uns disfressats de qualsevol cosa, per poder oblidar el malviure de tot l'any

i els cabrons que ens fan malviure, disfressats de salvadors, sempre amb l'etern vestit i corbata, mentint i mentint, enganyant i matant il·lusions, oblidant promeses i culpant l'anterior dimoni vestits amb ales d'àngels salvadors...

cremem-los? ara podríem, és de llei! tenim el poder per un parell de dies, llicència per fer de tot, segons les tradicions fins podem entrar a casa seva... cremem-los?

5 comentaris:

maijo ha dit...

Ostres! Vas forteta! Mira que jo m'ho crec tot...

Jordi Dorca ha dit...

Zel,
Sí, jo també estic encès. Però ens en sortirem.

Carme ha dit...

Zel, em fas venir esgarrifances, nina! Prefereixo creure'm al Jordi i dir, ens en sortirem, sense cremar ningú!

Abraçades tranquil·litzadores!

zel ha dit...

Uix, és que darrerament duc un cabreig global...menys amb vosaltres, que no teniu cap interès, res a guanyar, res per voler quedar bé... que macos!

rosana ha dit...

De vegades podem cremar amb la mirada el que no ens convé, bsts

la vida és un cercle, surt el sol i es pon, nits de lluna plena fins que l'alba ens treu del son... la vida és un cercle, i em vaig preguntant... els mesos com passen, els anys passen volant!