carnaval, te quiero...
això deia una cançó...
ara el carnaval és tot l'any
uns disfressats de qualsevol cosa, per poder oblidar el malviure de tot l'any
i els cabrons que ens fan malviure, disfressats de salvadors, sempre amb l'etern vestit i corbata, mentint i mentint, enganyant i matant il·lusions, oblidant promeses i culpant l'anterior dimoni vestits amb ales d'àngels salvadors...
cremem-los? ara podríem, és de llei! tenim el poder per un parell de dies, llicència per fer de tot, segons les tradicions fins podem entrar a casa seva... cremem-los?
on són els déus?
-
hi ha dies que el viure és com un got d'aigua
però no pas neta, no,
una aigua negra, llefiscosa,
com una metzina que el cos rebutja
però cal empassar f...
Fa 3 mesos
5 comentaris:
Ostres! Vas forteta! Mira que jo m'ho crec tot...
Zel,
Sí, jo també estic encès. Però ens en sortirem.
Zel, em fas venir esgarrifances, nina! Prefereixo creure'm al Jordi i dir, ens en sortirem, sense cremar ningú!
Abraçades tranquil·litzadores!
Uix, és que darrerament duc un cabreig global...menys amb vosaltres, que no teniu cap interès, res a guanyar, res per voler quedar bé... que macos!
De vegades podem cremar amb la mirada el que no ens convé, bsts
Publica un comentari a l'entrada