un xic més afavorida sí que ho sóc, perquè negar-ho... però aquest fa la mateixa cara que jo, ara mateix, compto els dies, només nou, i ja vull córrer, i marxar de les parets que m'empresonen... no estic feta d'aquesta mena de pasta, jo...a mi que em deixin batre les ales i volar... i sort encara que sento la Renata (la noia lituana que treballa a la carnisseria) renegant en català i cridant amb el meu home...(de fet, des que treballa a casa, l'amo no s'emprenya tant amb els altres... jejeje) res, que dilluns vaig al capçalera i li diré que ja n'hi ha prou, acabar la setmana i l'alta!
EscaparFugirFondre's
-
ARA MATEIX aniria de cap a l'alprazolam i en prendria com si fossin
nissos. Ja sé, els qui em teniu en certa estima, us espantareu. El primer
que vull d...
Fa 4 mesos
4 comentaris:
Ara ja es pot comentar? Que bé. Em sembla que vaig ser el primer que ho vaig intentar, al post anterior, i em vaig quedar amb les ganes.
Pren paciència Zel, no voldràs precipitar-te i enviar el menisc nou a prendre pel sac a les primeres de canvi. Aprofita per llegir, escriure, o el que sigui (anava a dir practicar l'onanisme, però m'ha semblat políticament incorrecte...), recupera't bé, i després a per ells, que si bé no són ni pocs ni covards, són baixets i tenen poca edat.
Bé... i després de passar per allà ara passo també per aquí per donar-te molts ànims i encoratjar-te a trobar la manera de distreure't mentre no retornes al teu 'hàbitat natural'...
;)
Petons!
Desde luego se te ve muy impaciente jajaja.Besos
Calma, calma i a fer bondat... el que t'ha de donar l'alta és el metge... o sigui que el que digui ell, eh?
Però vols que et digui una cosa? que dóna gust sentir-te tan impacient! Em fa il·lusió que en tinguis tantes ganes i segur, segur, que ells et deuen enyorar molt també
Publica un comentari a l'entrada