dilluns, 27 d’abril de 2009

sentiment

per molt que algú em digui
de la bellesa dels contrallums,
així és com em sento,
foscúria densa de futur incert
i pèrdues temudes...
així és com em sento,
després d'haver acolorit
moltes estones i augurat possibles,
alguns impensables,
i sovint amb encert...
no sé si els contrallums
amaguen tots ells tristeses...

6 comentaris:

jaka ha dit...

No se el que et passa Zel, però sigui el que sigui anima't i agafeu pel cantó bo si es que el te, que jo crec que si.

Una abraçada,

Thera ha dit...

Des d'aquí també et vull fer arribar una abraçada ben grossa i molta energia positiva.

MIA ha dit...

sobretot mira endavant , deixa el que hi ha al darrera, abraçada de mia.

Anna i Lluís ha dit...

jo tampoc sé què t'ha passat.. però mols ànims guapa, i endavant, hi ha coses que no tenen solució però sempre s'acaben arreglant.
Un petó molt molt gran!

Agnès S. ha dit...

Com un bon artista en les seves obres, es nota en els teus posts que passa alguna cosa, tu també ets una bona artista zel...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot una abraçada
després informar-te que Té la mà Maria
ha creat un altre blog anomenat:
http://trucadors.blogspot.com
sobre el trucadors de porta (picaportes)
que et vas troban a llarg del viatges i
la seva artesenia, si pots dona-li un
cop d'ull, gràcies.

la vida és un cercle, surt el sol i es pon, nits de lluna plena fins que l'alba ens treu del son... la vida és un cercle, i em vaig preguntant... els mesos com passen, els anys passen volant!