per molt que algú em digui de la bellesa dels contrallums,
així és com em sento,
foscúria densa de futur incert
i pèrdues temudes...
així és com em sento,
després d'haver acolorit
moltes estones i augurat possibles,
alguns impensables,
i sovint amb encert...
no sé si els contrallums
amaguen tots ells tristeses...
5 comentaris:
No se el que et passa Zel, però sigui el que sigui anima't i agafeu pel cantó bo si es que el te, que jo crec que si.
Una abraçada,
Des d'aquí també et vull fer arribar una abraçada ben grossa i molta energia positiva.
sobretot mira endavant , deixa el que hi ha al darrera, abraçada de mia.
jo tampoc sé què t'ha passat.. però mols ànims guapa, i endavant, hi ha coses que no tenen solució però sempre s'acaben arreglant.
Un petó molt molt gran!
Com un bon artista en les seves obres, es nota en els teus posts que passa alguna cosa, tu també ets una bona artista zel...
Publica un comentari a l'entrada